Tot sobre moda!

Superga va néixer el 1911 a Torí , Itàlia , quan Walter Martín i va començar la producció de calçat de sola de goma marcat amb el logotip de Superga. El 1925 va inventar els Superga 2750 model , sabates amb sola de goma vulcanitzada . Des de 1934 , l'empresa va diversificar la seva producció a les noves col·leccions dedicades a altres esports i la vida quotidiana . Al 1951 l'empresa es va fusionar amb Pirelli , que va portar nous fons i ha permès augmentar considerablement la producció de sabates tennis.

En la dècada de 1970, Superga diversificar afegir sabates d'esport amb els atributs tècnics . En la dècada de 1980 , l'empresa va posar en marxa la producció de roba . A partir del 2011, Steve Madden va adquirir la llicència per vendre , comercialitzar i distribuir productes de Superga a Amèrica del Nord. El 2012, les noies van llançar una col·lecció de sabates de Superga com una col·laboració amb el seu luxe.

Al principi va fer les sabates de tennis , incloent el famós model " Classic 2750 ", però després diversificada.

Estils

Avui en dia Superga ja no només fabrica la original sabata blanca sinó que te una àmplia gamma de colors, teixits i imprimeix cada temporada per les dones, homes i nens. A més de les línies originals Superga vulcanitzats i Esport o " 2750 Cotu Classic" , les col·leccions inclouen el cuir Superga Ciutat i País de pluja de goma i botes de vestir exteriors.

Botigues

Superga té botigues als Estats Units , Europa i Sud-àfrica. Realitza vendes disponible a través dels grans magatzems d'alta qualitat , botigues especialitzades i botigues en línia , juntament amb la venda directa. Superga obrir la seva primera botiga al Regne Unit a Covent Garden , al juny de 2011, seguit obre la seva primera botiga dels EUA al barri Soho de Nova York el maig de 2012.

     

Gabrielle Bonheur Chanel, encara que més coneguda com a Coco Chanel, va néixer a Saumur, País del Loira, 19 d'agost de 1883 i va morir a París, 10 de gener de 1971. Va ser una modista francesa.

Quan només tenia 12 anys, la seva mare va morir i el seu pare la va internar, junt amb les seves dues germanes, en un orfenat. Aquesta separació dels pares va omplir de solitud la seva vida. Als 22 anys es va convertir en cantant de cabaret i es va començar a inspirar per fer realitat el seu somni de ser modista.

En el món de cabaret i les festes nocturnes, Coco, va conèixer molts homes i va tenir molts amants. I amb un d’aquests homes se’n va anar a parís. Allà va obrir el seu primer establiment, una botiga de barrets al Boulevard de Malesherbes, i li va posar el nom de chanel Modes.

Les creacions de Coco, a més de ser dissenys originals i amb un gran toc distintiu, sempre va tenir la intenció de facilitar la vida a les dones. Fins a aquell moment, una dona que s'arreglava havia de portar grans barrets i cotilles molt cenyides que escanyaven la cintura per fer ressaltar el pit. Ella les va alliberar de tot això: podrien lluir robes molt més còmodes, línies rectes i senzilles que també eren ben elegants.

Se sol considerar que la revolucionària dissenyadora fou la introductora del costum de donar al cos la tonalitat del bronze a mitjans anys 20 quan, després d'una jornada de navegació, s'adonà que el sol li havia embrunit la pell. A la nit, com d'habitud, fou el centre d'atenció d'una festa, on va anar amb un vestit lleuger que combinava ostensiblement amb el bronzejat de la seva pell. Pendre el sol es va convertit en una de les seves activitats d’estiu preferides.
L'any 1910 va crear la famosa marca Chanel.

Chanel Nº5:

A més de ser una disenyadora revolucionària de moda femenina, es va dedicar una mics al món dels perfums. Va encarregar una aroma especial i sofisticada al creador Ernest Beaux. El perfumista li va fer ensumar 10 proves que havia preparat. Ella va quedar seduïda per la que duia el número 5, una fórmula màgica que des d'aleshores no ha parat de donar voltes al món.

La roba de la col·lecció OBEY va començar en una botiga de Nordstrom

Es coneix amb el nom de Obey l'obra de carrer més representativa de Shepard Fairey. Com en altres artistes de graffiti, aquest nom serveix tant per l'acrònim de l'obra com per al pseudònim de Fairey durant la seva execució. Consisteix en una sèrie d'adhesius, més tard pòsters, amb el rostre de André el Gegant (André the GIANT). El lema o nom original era GIANT HAS A POSSE (El Gegant té una colla), però més tard el concepte de Fairey va començar a fer més presents aspectes de filosofia social i crítica del sistema, i va ser incloent la paraula OBEY (Obeeix) sumant així major impacte i absurd a l'estètica del tema.

Les primeres adhesius van ser fotocopiades i col·locades per Fairey de forma local o en els seus viatges, però aviat va començar a repartir còpies, imprimir amb qualitat de paper, definició i tintes, i enviar-les per correu a amics i curiosos, fent que els seus adhesius fossin col·locades en els espais col·lectius de molts països. Remetria personalment còpies d'adhesius de la gamma OBEY GIANT gratuïtament, a canvi d'altres treballs que altres artistes li enviessin. A la pàgina web oficial de OBEY rep col·laboracions internacionals dels aficionats i seguidors d'aquest fenomen, bootlegs de les primeres versions de GIANT, així com enllaços a treballs i projectes d'altres artistes.

Avui en dia aquesta marca de roba es molt famosa i els productes originals es ven a preus elevats; tot i que molta gent les intenta imitar.

La clàssica combinació de blanc i negre torna a l’actualitat, encara que amb més variacions de colors i més models.

És un estampat que ens transporta als anys setanta i als anys vuitanta. És caracteritzat per la repetició de figures abstractes de quatre puntes que són semblants a quadrats partits. Els colors tradicionals eren blanc i negre, però, com ja he dit, en l’actualitat s’ha variat de colors.

Aquest estampat prové de la llana teixida dels Lowlands escocesos, encara que avui en dia s’utilitza en molts altres materials. La pata de gallo original s’obté d’alternar bandes de quatre fils clarets i quatre foscos i fer una trena simple 2:2.

T’animem a provar-ho ja que és un estampat bastant diferent i original. Pots des de comprar-te un bolso d’aquest estampat a posar-te només alguna polsera, o sinó també pots pintar-te les ungles amb plaques d’estampació. Esperem que t’atreveixis a provar-ho! Moltes famoses ja ho han fet...

Les primeres botes Dr Martens van sortir el 1 abril de 1960, amb disseny vermell cirera, cuir de Napa i vuit ulls per ficar els cordons. Eren populars entre treballadors com carters, policies i obrers de fàbriques.

És increïble com les modes se'n van i tornen a aparèixer. Això si, sempre canviant alguns matisos. Aquest és el cas de les botes Dr Martens que tant es portaven fa anys.

Són aquelles botes estil militar i amb la punta d'acer  Són botes molt dures. A més, la sola és resistent a l'oli, greix, àcid, petroli... Era un calçat pensat per treballar, però després es van posar de moda entre la gent i les feiem servir amb cordons de colors i per sortir.

Les teniu de moltes maneres, amb diferents textures i estampats... Són cares perquè ronden els 100 euros. Però son botes que duren anys i anys…

Aquestes sabates tenen origen en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial: els soldats de les bases nord-africanes portaven botes de lona amb soles dures de goma per poder resistir al calor i a les condicions del terra desèrtic.

Quan van abandonar l’exèrcit, molts d’ells defenien la seva reputació a la nit amb aquest tipus de calçat convertit en sabata.

Les creepers van estar en plena moda entre els 50 i els 60. I van guanyar popularitat als principis dels 70 un altre cop quan Malcom McLaren les venia a la seva botiga “Let it rock” a Kings Road.

Les creepers han estat adoptades per subcultures com el ska, el punk, psychobilly, greases, gòtics i Visual keis. Tot i que ara estan a l’abast de tothom i es porten molt.

Les creepers realment originals son difícils de trobar, encara que algunes companyies les porten produint des dels 80 incluint nous dissenys, com lleopard, varis colors...